Este hombre, estadounidense, es un icono en el mundo de la música, es uno de los compositores más destacados del siglo XX. Un grande entre los grandes que no podía faltar.
Sus primeras composiciones, allá por los 60, eran sobre temas sociales, filosóficos, literarios y poéticos y desde finales de los años 80 viene haciendo giras por todo el mundo, en lo que se ha llamado "la gira interminable".
Sus primeras composiciones, allá por los 60, eran sobre temas sociales, filosóficos, literarios y poéticos y desde finales de los años 80 viene haciendo giras por todo el mundo, en lo que se ha llamado "la gira interminable".
¿Cúal es su nombre?
Solución : Bob Dylan
Acertantes : Mª JOSÉ y JOAN
Bueno, confio en que Joan no tenga pegas que ponerle a Bob Dylan.
ResponderEliminarUltimamente está muy calladito. Yo creo Montse, que fue desde el tema de las folkloricas. Le dejo "KO"
El poeta del Rock, Robert Allen Zimmerman, l'inventor de la cançó protesta? Potser que en Bob Dylan i Lluis Llach fosin els cantautors en que reflexar-me en aquella joventut inmadura i incomformista, plena d'ideals. De diumenges a la Rambla, escridassant al "grissos", AMINSTIA LLIBERTAT, POLISSIA ASSESINA, ESTATUT D'AUTONOMIA i apretant a còrrer devant d'ells (tot això sense saber-ho els meus pares!!!) Que lluny que queda tot això... però sempre que escolto el disc de Blowin' in the wind (Escolta-ho en el vent) m'invaeix un sensació de tristor i melangia. Snif, snif, snif !!! Ho has brodat Montse!!!
ResponderEliminarESCOLTA-HO EN EL VENT
(Gerard Quintana i Jordi Batiste)
Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Mª José creo que esta vez he dado en el clavo ¡he dado con el tema preferido de Joan!, menos mal porque después de las folkloricas casi me mata, jaja.
ResponderEliminarImposible ponerle pegas a Dylan, verdad?
Joan sabia que això de la cançó protesta anava amb tu i desconec aquesta faceta teva corrent davant dels "grisos", encara que en aquella època (lejana. .. de joventut) també jo i altres companys estàvem en aquest clam i és que "aquest país és tan petit "
ResponderEliminarM'agrada que ens hagis posat la lletra d'aquest tema, tot un detall! i m'agrada haver-te evocat temps d'abans.
Un petonet.